Fer fotos de focs artificials és fàcil: es tracta de fer una llarga exposició; és a dir, utilitzar una velocitat d'obturació baixa. Podem fer una similitud i dir que fer una foto és com omplir una galleda d'aigua. Si obrim molt l'aixeta trigarem poc temps; si obrim poc trigarem més. En fotografia l'aigua es canvia per llum, l'aixeta pel diafragma i el temps que es triga és la velocitat d'obturació (o temps d'exposició).
L'usual en fotografia és que la velocitat d'obturació es mesuri en fraccions de segon (1/60 o 1/125 serien valors molt comuns), ja que amb això sol ser suficient quan hi ha llum suficient. Les altes velocitats (d'1/250 a 1/4.000 o més) fan que el moviment es congeli.
Quan hi ha poca llum sol ser necessari disparar a velocitats lentes (pot ser des de poc menys d'un segon fins minuts o fins i tot hores). Això implica que la fotografia pugui sortir moguda, ja sigui perquè el que fotografiem tingui moviment o, com pel que podem produir nosaltres mateixos amb la vibració de la càmera a les nostres mans. Per aquest motiu s'utilitzen els trípodes i els disparadors a distància, que asseguren que no hi haurà moviment que faci malbé la presa.
Això passa en la fotografia de focs artificials, ja que encara que ens puguin semblar un objecte molt brillant es solen produir en entorns molt poc il·luminats. A més, la majoria de fotos més espectaculars de focs artificials són aquelles que no mostren només un "fogonada", sinó les que reflecteixen un munt d'ells en una espècie de mosaic de llum i color.
Consells generals
1. Que la càmera no es mogui. Així que el primer consell, i imprescindible, és buscar un bon suport, sigui el que sigui. L'ideal és un trípode.
2. Fes servir un disparador a distància. Una de les coses que pot fer que una foto surti trepidada és precisament el moviment que fem en prémer el disparador. Lo ideal és un disparador a distància, o una app de control via WiFi, encara que també val un remei molt més casolà: utilitzar l'Auto de la càmera.
3. Busca un bon enquadrament. Abans de començar a disparar hauríem d'haver pensat què és exactament el que volem treure a la foto: si només volem que es vegin els propis focs o si volem que aparegui el paisatge en el qual es va a desenvolupar l'espectacle o altres elements (els reflexos en l'aigua solen quedar genial). El primer pot estar bé, però el segon probablement ens brindarà fotos més espectaculars si el lloc val la pena. Per això el millor és fer una presa des d'un lloc prou allunyat per tenir el màxim camp de visió.
4. Desactiva el flaix i l'estabilitzador. Quan la càmera està quieta en un trípode, és millor desactivar l'estabilitzador (només serà útil si fas les preses a pols).
5. Fes les fotos al màxim de qualitat.
6. Aprofita que les fotos són gratis. Així que dispara, dispara i dispara ... Encara que sigui relativament senzill fer-les, aconseguir una bona foto a la primera és complicat així que el millor consell és insistir, provar amb diferents enquadraments i configuracions de la càmera i fer totes les fotos que puguis.
Consells per gent que té una càmera rèflex/avançada
1. Ajusta la sensibilitat al mínim. Encara que un ISO alt sol servir per a preses amb poca llum, la unió de llarga exposició més alta sensibilitat el que sol portar és soroll. Com en aquest cas la càmera estarà estabilitzada, cap problema a usar l'ISO més baix que tingui la càmera per evitar el soroll i aconseguir la màxima qualitat.
2. Posa l'enfocament en mode manual. Atès que els focs són alguna cosa bastant fugaç, l'enfocament automàtic pot ser problemàtic així que el millor és enfocar en manual, bàsicament a l'infinit, i no tocar-lo en tota la sessió (tret que vulguis fer algun tipus d'efecte especial).
3. Tanca el diafragma. El mateix que amb l'ISO, com que la càmera quieta podem permetre'ns tancar el diafragma per assegurar-nos aconseguir més profunditat de camp en la presa, el que ens vindrà bé sobretot si hem enquadrat el paisatge a més dels focs en si.
4. Juga amb diferents temps d'exposició. Sens dubte aquest és el punt clau en aquest tipus de trets i més és una mica difícil de dir a priori. Ja que depèn de la il·luminació de l'escena, un cop hàgim decidit la sensibilitat i el diafragma que farem servir haurem de jugar amb diferents valors d'obturació i anar veient els resultats. Com dèiem, si fem servir una velocitat relativament ràpida (com 1/25 per exemple) potser només captem una fogonada, mentre que amb un temps més llarg (per exemple cinc segons) captarem aquest bonic "efecte palmera" que solen produir els focs artificials. I si augmentem l'exposició a 20 segons, podrem capturar diversos focs seguits. Qualsevol de les tres opcions pot ser bona, encara que normalment com més temps millor.
5. Prova com la manera B. Si la teva càmera té opció de tret B (Bulb), és el moment d'experimentar.
